83è Recital de Poesia dels Amics de les Lletres Garrotxines

L'amor es presentà de cop i sense previ avís. No hi havia intervingut ni una mirada, ni cap refrec de genolls. Potser fou per l'aleteig d'una alosa a mig camí entre el desig i la llum, o per un mecanisme secret del cor. Jo, inflamat per la màgia del teu foc, vaig atansar-me al teu cos envoltat d'aromes suculentes. (Joan Mercader) 

 T'ESTIMO...

83è RECITAL DE POESIA AMOROSA

L'amor ha estat a través de la història la substància més transcendent de la lírica universal. La literatura sobre l'art amatòria, la seva diversitat i les múltiples sensibilitats que abasta, ha estat el tema més cultivat pels poetes. Des de l'amor platònic fins a l'erotisme més punyent, des de la devoció exaltada a la persona estimada fins al sexe, des de l'enamorament fins a la fusió emotiva i sensual de dos cossos estimant-se, l'amor ha fet remoure les vísceres i les artèries més profundes del ésser humà. De la felicitat a la tristesa i del plaer al dolor, l'amor ha estat i és el mirall màgic on es reflecteix la dinàmica vital de les persones.

Pablo Neruda, en el seu llibre "20 poemes d'amor i una cançó desesperada', aboca tota la potència de la passió amorosa en uns versos d'una lirica sensual d'alta volada quan diu: "Puedo escribir los

versos más tristes esta noche. Yo la quise, i ella a veces también me quiso. Oh carne! carme mia, mujer que amé y perdi, a ti en esta hora húmeda, evoco i hago canto."

La vida i l'amor són fulls d'un mateix llibre, i la paraula "t'estimo" és el coixí on reposa la humana existència i on els somnis són el tresor perdut al fons d'una cova.

Els amics de Rapsòdia Veus Literàries ens recitaran les diverses veus de l'amor des de diferents sensibilitats i experiències. Veus que pretenen transmetre la feblesa i la força d'aquest motor poderós que fa moure la humanitat. El poeta Francesc Parcerisas acaba el seu magnífic poema "Festeig" dient: "Només al fons dels ulls ressona, insomne l'eco silent: t'estimo, t'estimo, t'estimo.. (Joan Mercader)