El Crèdit

En el nostre civilitzat món, quan necessites diners vas al banc i demanes un crèdit. Si no te'l concedeixen te'n tornes cap a casa, capcot, pensant que les coses estan molt malament, que els temps han canviat, que el crèdit no flueix... Però potser avui no. Potser avui, quan et deneguin el crèdit no te n'aniràs cap a casa amb la cua entre les cames com un xaiet. Potser avui miraràs el director de l'oficina als ulls, posaràs les cartes sobre la taula i li diràs que avui ets tu qui té la paella pel mànec i que si no et dóna els diners penses emprendre mesures de força, mesures realment potents. Res violent, valgui'm déu, això no, però avui, si el senyor director no afluixa els quartos, iniciaràs una acció definitiva que convertirà la seva vida en una catàstrofe.

 DELS "12 HOMES SENSE PIETAT" DE L'ORFEÓ A "EL CRÈDIT" DELS "CATÒLICS"´

Després de l'èxit de les representacions de Dotze homes sense pietat, de Reginald Rose, amb traducció de Joan Fluvià, a l'Orfeó Popular Olotí, ha estat un gust poder gaudir als «Catòlics» d'una obra com El crèdit, d'un dels dramaturgs catalans més celebrats, Jordi Galceran (1964) -reconegut internacionalment per El mètode Grönholm-, el passat 6 i 8-XII. Els actors, Josep Andrés i Dídac Fernàndez, dirigits per Santi Jou, promotor de «Rapsòdia-Veus literàries», eren amateurs, però amb galons per no semblar-ho. L'obra? Imagini's que vostè va a demanar un crèdit i el director bancari s'hi nega. Aleshores, l'amenaça dient que li seduirà la muller. L'obra desenvolupa les conseqüències d'aquest plantejament... I val a dir que et manté amb el somriure a la boca tota l'estona i, en alguns moments, no pots deixar d'esclatar en rialles. Val a dir que l'escena (una oficina d'aquestes store de la Caixa) estava del tot curada per la Secció dramàtica del Centre Catòlic, amb il·luminació de Toni Colet i vestuari de Lola Picazo. Una manifestació cultural EXITOSA que dona qualitat de vida a tots. .

Lluís Busquets i Grabulosa